La mort caminava darrere dels miralls trencats, tenia el meu nom tatuat entre els seus llavis i vaig tenir por. Un hivern i un altre més gairebé sense forces enmig d'aquest mar malalt. Fa tant de fred! I cridava: No m'abandonis! Que el món s'enfonsi mentres tu m'abraces. Que només qui té pot regalar. No hi ha plaer sense crits, ni roses sense espines. T'ho confesso a cau d'orella,..No tengo demasiada inspiración, estoy en un momento muy raro y tampoco hay mucho que contar.. ;www;
Bueno, la semana que viene son feeeerias*AAA* pero en teoria estoy castigada por escaparme de casa y taltal .. da igual, saldré igual *yaoming*
Y mañana tengo un examen maldito de mates que voy a suspender seguro*yaoming otra vez* XDDD
enfin que estoy un poco de mal humor y eso y no tengo ganas de escribir demasiado sobre mi vida y tal asi que guutbie~
;Merry de la Vallière
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada